23 febrero 2007

No corri!

INTERIOR DIA. AMBULATORI

•Endavant!

-Bon dia!

•Vostè dirà…
(el metge, d'avançada edat, continua dirigint-se a mi sense aixecar la vista de la recepta)

-Si, miri, vinc perquè fa 6 mesos vaig començar a córrer i tot just ara que començo a fer tirades una mica més llarguetes noto que se'm carrega un costat de la planta del peu esq…

•Quina edat té?

-Jo? 42 anys.

•Ja! I tot just ara, li ha donat per córrer…

-Bé, ja corria a la escola i sempre he practicat esports on…

•Vostè ja sap que això és una ximpleria?

-El què?

•Això de córrer a la seva edat.

-Quin problema hi ha amb la meva edat?

•Sap a quanta gent he operat jo de turmells i de genolls? Sap quantes pròtesis he posat? Tinc el cul pelat de posar pròtesis jo…

-Home, però jo corro amb molta cura.

•Vostè si que no tindrà cura com continui fent vajanades d’aquest estil. El seu cos no està dissenyat per córrer.

-I perquè està dissenyat, per jugar a la petanca?

•Ja ho sap que hi ha un esport per a cada edat? Vostè el que hauria de fer es natació hi deixar-se de tonteries.

-Però és que resulta que aquestes tonteries em van molt bé. Em treuen l’ansietat…

•L’ansietat? Però si vosté és molt jove!

-En que quedem, sóc molt jove o massa vell?

•Ai senyor! Que li facin una radiografia del peu i en quan la tingui vingui ràpid a veure’m.

-D’acord, vindré ràpid però no corrent.